Arxiu de la Societat Musical La Familiar de Benissanó

• Arxiu d'Institució Cultural

• Titularitat privada

La Banda de la Societat Musical La Familiar de Benissanó va ser fundada el 17 de març de 1861, per la qual cosa es pot considerar una de les agrupacions més antigues de la Comunitat Valenciana.
En la seua Escola de Música s'han format un gran nombre de músics que formen part de les més prestigioses orquestres i bandes de música, així com també professors de conservatoris nacionals i internacionals i de l'ensenyament en general.
Després de diferents denominacions i una escissió, la Banda queda reorganitzada i constituïda amb la seua denominació actual l'1 de novembre de 1942.
Segons les dades que es conserven, la Banda ha sigut extensament premiada ja des de 1933 en nombrosos certàmens, destacant entre ells: el primer premi en el Certamen Nacional de Campo de Criptana en 1974, dos primers premis en el Certamen Internacional de València en 1997 i 1999, dos primers premis en el Certamen Internacional de Kerkrade (Holanda) en 2005, dos primers premis en el Certamen Provincial de la Diputació de València en 2004 i 2011, el primer premi en el Certamen Internacional d'Aranda de Duero (Burgos) en 2012, el primer premi en el Certamen Nacional de Música de Cinema de Cullera en 2014 i segon premi en el Certamen de Bandes de Música de Catarroja en 2015.També està en possessió de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural atorgada l'any 2007. Es poden destacar en la seua trajectòria històrica alguns primers premis en concursos de pasdobles. En 2013 duu a terme un concert en el Palau de les Arts Regna Sofia de València.
Disposa d'una Escola d'Educandos i una Banda Juvenil. En l'actualitat té una plantilla de 70 músics. Presideix la Societat Musical D. Ángel Alonso Estrems i és dirigida artísticament per D. Francisco Javier Castellà Gómez.

Benissanó és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria i que limita amb Llíria i Benaguasil.
Situat al sud-est de la ciutat de Llíria, el terme del qual rodeja pels quatre punts cardinals. La superfície del terme és plana, llevat d'unes suaus ondulacions pel sector nord-est. El clima és temperat; els vents més freqüent són el ponent i el llevant; les pluges es produïxen a la tardor i primavera. El poble està situat en un altell, al costat de la carretera de València a Ademús.
Benissanó apareix esmentat per primera vegada al Llibre del Repartiment (1238) com una torre situada dins el terme de Llíria. Va ser un senyoriu particular, front a la vila de Llíria que era de realeng. Això va significar, a la llarga, la seua independència territorial. Pel fet de ser de domini senyorial s'hi van acollir diverses famílies musulmanes procedents de Llíria.

Cap al s. XV, els senyors de la torre la van ampliar, convertint-la en un castell o palau fortificat que ha perdurat fins a l'actualitat. També van encerclar la vila amb un mur que tenia tres portals: el de Llíria, el de València i el de Bétera, tots tres conservats i restaurats avui en dia. Al llarg de l'edat mitjana la vila hagué de patir diversos atacs de la veïna ciutat de Llíria, bé per causes religioses o socials (Guerra de les Germanies) o per qüestions d'ús de l'aigua de la Font de Sant Vicent.

Durant el regnat de Carles V es va hostatjar uns dies al castell de Benissanó el rei de França Francesc I, com a presoner de l'emperador, de camí cap a Madrid.

Amb el decret d'expulsió dels moriscos (1609), la vila va quedar deserta i els senyors locals iniciaren una nova repoblació amb cristians vells, avantpassats dels actuals veïns. Del dia 30 de maig de l'any 1612 data l'escriptura de població de Benissanó, rebuda pel notari de la ciutat de València Francesc Prancudo (escriptures de suplement de títols de propietat útil de terres en Benissanó atorgades pel notari de la ciutat de València Francesc Comes en 1752 - Arxiu de la família Canet-Oliag).

L'arxiu es va formant per les peces que va interpretant la banda i algunes obres donades al mateix pels seus compositors.

Desde 1985 l'arxiu se situa en una estància destinada per a això al local social de la banda.

Es conserven quatre instruments musicals antics de la secció metall exposats en el local social. En la sala d'assajos i alguna sala contínua exposen els premis assolits per l'agrupació penjats de la paret. En l'arxiu es conserven gran nombre de corbatins junt a la bandera de la Societat

Inventari tant en format electrònic com en suport paper.

No compta amb horari establit de consulta

S'hi pot accedir contactant amb algun membre de la Junta Directiva, especialment préstec d'alguna partitura.

ISDIAH.