Arxiu de la Societat Unió Musical de Crevillent

Àrea d'identificació

Identificador

030591 ASUMC

Forma autoritzada del nom

Arxiu de la Societat Unió Musical de Crevillent

Forma(es) paral·lela(es) del nom

    Altra(es) forma(es) del nom

      Tipus

      • Arxiu d'Institució Cultural

      • Titularitat privada

      Àrea de contacte

      Ramón Mas Contacte principal

      Tipus

      Expresident

      Adreça

      Adreça

      C/ Poeta Ausias March, 32

      Localitat

      Crevillent

      Regió

      Alacant

      Nom del país

      Espanya

      Codi postal

      03330

      Telèfon

      965402961

      Fax

      Correu electrònic

      Nota

      Àrea de descripció

      Història

      Existeix constància de la banda de música de Crevillent ja l'any 1860, que en 1902 passaria a anomenar-se la Primitiva. Aquell mateix any va nàixer una nova banda, la Filharmònica, formada per dissidents de la Primitiva i nous músics. Eren conegudes com “la del setze” i “la Música del quinze”, respectivament. L'actual Unió Musical es crea a partir de la fusió de les dues bandes existents en la localitat, materialitzant-se tal fusió el 7 de gener de 1929. Sociedad Unión Musical de Crevillente va ser el nom de l'entitat resultant, sent el seu primer director don Manuel Aznar Alfonso. La nova entitat comptava amb la respectable quantitat de 80 músics en plantilla. El caràcter municipal de la Banda ha sigut intermitent diverses ocasions al llarg de la seua història, en 1945 i 1960 concretament. A més de les activitats pròpies de la Unión Musical, en el plànol internacional, ha participat en nombroses ocasions des de 1974 en les expedicions crevillentines a les poblacions germanades franceses de Fontenay le Comte i Fontenay le Fleury; i en 1989 la banda va realitzar una gira per Centroeuropa oferint diversos concerts de música espanyola.

      Context geogràfic i cultural

      Crevillent és un municipi de la Comunitat Valenciana. Està situat a la comarca del Baix Vinalopó, a la província d'Alacant. La seua població censada és de 28.465 habitants. Els seus inicis es constaten ja en el Paleolític Superior, fa uns 30.000 anys, a La Ratlla del Bubo; no obstant açò, és a partir del Calcolític en el poblat de Les Moreres quan els vestigis els trobem de forma constant fins a l'actualitat. De l'època Romana abunden les viles situades en la part plana del terme municipal. Les excavacions a La Canyada Joana han tret a la llum un edifici dels segles IV i V, de grans proporcions i amb un excel·lent grau de conservació, dedicat al premsatge i emmagatzemat d'oli, així com restes d'un altre de planta absidiada datat amb posterioritat al segle V. L'origen del casc urbà és, sens dubte, islàmic. Qirbilyân, conforme era conegut en llengua àrab, va ser conquistada pels cristians en 1243. Sota el control del Duc de Maqueda (títol nobiliari espanyol creat per Carlos I en 1529), Crevillent va ser creixent a l'empara d'una agricultura de secà molt pobre que complementaven amb el treball de l'espart, cercant amb afany aigua per a les seues terres a l'interior de la seua serra, perforant-la per mitjà de mines com la coneguda popularment com la del poble o la de Marxant. Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, la població es va reduir a un terç, entrant en una crisi de la qual no es va recuperar fins a ben avançat el segle XVIII. En aquest mateix segle se li va concedir el títol de vila per la seua fidelitat a la causa borbònica en la Guerra de Successió. L'esdevenir històric dels segles XIX i XX i la realitat actual tenen la seua raó de ser en l'evolució d'aquella artesania de l'espart i del jonc, d'arrelada tradició, cap a una potent indústria catifera, que constitueix el mòbil de la vida socioeconòmica de Crevillent.

      Mandats/Fonts d'autoritat

      Reglament de la Unió Musical, des de 1980, basat en el reglament de règim interior de 1966.

      Estructura administrativa

      VICEPRESIDENT: Policarpo Ramón Penalva

      Gestió documental i polítiques de....

      Edificis

      Fons

      Instruments de descripció, guies i publicacions

      Àrea de condicions d'accés i ús

      Horari d'obertura

      Condicions d'accés i requeriments

      Consulta disponible a usuaris interns. Per a consultes externes cal contactar amb la institució.

      Accessibilitat

      Àrea de serveis als usuaris

      Serveis per a la recerca

      Disposa d'una fonoteca amb enregistraments de la Banda i una xicoteta biblioteca amb material audiovisual (aproximadament 70 volums), entre els quals destaquen 2 monografies commemoratives de 50 i 75 aniversaris.

      Serveis de reproducció de documents

      Àrees públiques

      Àrea de control

      Identificador de la descripció

      Identificador de la institució

      Regles o convencions

      ISDIAH, ISAD (G).

      Estat d'elaboració

      Esborrany

      Nivell de detall

      Parcial

      Dates de creació, revisió i eliminació

      Data de creació: 09/03/2017
      Data de revisó: 13/11/2017

      Idioma(es)

      • català

      Escriptura(es)

        Fonts

        Notes de manteniment

        Punts d'accés

        Punts d'accés

        • El Baix Vinalopó (Alacant) (Geographic subregion)