Arxiu de l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria

• Cultural Institution Archive

• Private

La Banda Primitiva de Llíria va ser fundada pel franciscà Antonio Albarrasí Enguídanos i conviu a l'anomenada “ciutat de la música”, amb la Unió Musical, ambdues compten amb una llarga i important trajectòria artística en la qual han participat en projectes amb grans músics internacionals.
Ha estat dirigida per grans directors, dels quals destaquen Fra Antonio Albarrasí Enguídanos (pari Antoni), Inocencio Calvo Merenciano, Julián Palanca Masiá, Emilio Seguí, José Ferríz Llorens o José Mª Malato Ruiz. I per algunes de les més prestigioses batutes europees com Sergiu Celibidache, Desirée Dondaine, Odón Alonso, Rafael Frübeck de Burgos, Jan Molenar, Luís Cobos, Manuel Galduf i Jan Cober.
Va concursar per primera vegada en el Certamen Internacional de València en 1888, aconseguint el primer premi, el qual ha repetit nombroses ocasions al llarg del segle passat. I va ser guanyadora del primer premi en la secció d'honor del 2011. La Banda Primitiva ha realitzat nombrosos concerts, actes culturals, desfilades, etc. Actuant pràcticament en totes les ciutats espanyoles i en diversos països d'Europa, Estats Units i Àsia. I ha gravat una extensa discografia que li ha permès una major difusió de les seves interpretacions. A més de la coneguda Banda Primitiva, aquesta societat compta amb altres dues agrupacions musicals: orquestra simfònica i banda juvenil.

Llíria és un municipi de la Comunitat Valenciana pertanyent a la província de València, i és capital de la comarca del Camp del Túria. En 2017 comptava amb una població censada de 22.793 habitants (Font: INE 2017). Els vestigis més antics en el terme de Llíria es remunten a finals del Paleolític superior. En l'Eneolític hi va haver un important poblat en el puntal de la rambla Castellarda, que va haver perdurar fins als primers temps del Bronze, època aquesta de la qual es coneixen restes a la Torreta i la Cova del Cavall, i diversos poblats al Castillarejo de Peñarroya , a la Lloma del Camí del Cavall, al Tossal de Sant Miquel i a la Cova Foradà, tots amb ocupació posterior durant l'iberisme i fins i tot la romanització. En l'actual jaciment del Tossal de Sant Miquel, a uns 500 m del nucli històric de Llíria, se situava la ciutat ibèrica d'Edeta, capital i centre polític i econòmic de l'Edetania. La seua importància política i econòmica, així com la seua posició estratègica, el va fer tenir un paper important en les guerres civils romanes. Durant l'època visigoda, les termes de Mura es reutilitzen com a monestir cristià, encara que durant el segle VII l'assentament del Pla de l'Arc s'abandona totalment. Amb la dominació dels andalusins ​​es van perfeccionar les sèquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític va ser seu residencial del Cadí, espècie de jutge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa. Jaume I va prendre la ciutat en 1238, donant-a l'infant Fernando. Cap als anys 1248 i 1249 va tenir lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació amb cristians vells, fet que va confinar als musulmans al lloc de Benissanó. Encara Llíria va ser vila real sempre, va tenir diversos senyorius. Acabada la Guerra de Successió, el rei Felip V, per a premiar els serveis del duc de Berwick, vencedor en Almansa, va crear el ducat de Llíria i hi va concedir. El tercer duc de Llíria, Jacobo Felip Fitz-James Stuart i Silva, va casar amb María Teresa de Silva i Haro, duquessa d'Alba. A partir d'aquest moment, el títol de duc de Llíria, passa a mans de la Casa d'Alba, estant en possessió en l'actualitat per Carlos Fitz-James Stuart i Martínez d'Irujo.
Durant el segle XVIII la política fisiocràtica dels Borbons va donar lloc a un avanç espectacular de l'agricultura lliriana. En èpoques posteriors, durant la guerra de la Independència, la població va abandonar el nucli urbà i es va refugiar a les muntanyes. Les tropes franceses van ocupar la vila des 1810 a 1813 i es van fer forts en el santuari de Sant Miquel. Llíria va ser saquejada durant la guerra civil de 1836 per les tropes carlistes de Cabrera en nombroses ocasions. En 1887, per reial decret, es va concedir a Llíria el títol de ciutat.

• President: Juan Francisco Aigües Torres.
• Vicepresident 1° i relacions externes: Miguel Ángel Puchol Peñarroca.
• Vicepresident de Banda: a elegir pels músics.
• Vicepresident de Banda Juvenil: Lluís Albert Veses.
• Vicepresident d’Orquestra: Javier Falomir Pérez.

Escola de Música:

• Secretari General: Carlos López.
• Vicesecretària: Mª Asunción Barea Salado.
• Tresorer i depositari: Enrique Santes Albarracín.
• Vocal d’arxiu i documentació: Miguel Pelegrí Verdeguer Agustí.
• Vocal coral i grup de teatre: Josep Vicent Albert Peñarrocha.
• Vocal del Teatre- Sala de Concerts: José Carpio Bort.
• Vocal de protocol: MªAsunción Bañuls Cervera.
• Vocal de programació cultural: Mª Ángeles González Odriozola.
• Vocal d’audiovisuals: Miguel Sancho Pérez.
• Vocal d’inventari i patrimoni: José Miguel Blesa Lafuente.
• Vocal d’actes socials: Inmaculada Izquierdo Veses.
• Vocals musicals: a elegir pels músics de la banda.

L'Arxiu de L'Ateneu Musical i d'Ensenyança Banda Primitiva de Llíria desenvolupa una política activa de nous fons que ingressen en l'arxiu mitjançant compra o donació de fons personals.

La Seu de L'Ateneu Musical i d'Ensenyança Banda Primitiva de Llíria es troba a un gran edifici, inaugurat al 2011, dividit en 4 plantes. A la primera planta es troba la sala de juntes, Secretaria, la Sala de trofeus, l'arxiu musical, despatxos i aules; a la segona, una sala d'assajos i més aules; a la tercera planta, la sala polivalent, la grada de la sala d'assajos i el despatx de la comissió femenina. També conserva el seu gran teatre inaugurat el 23 de desembre de 1951. La col·lecció de partitures ocupa una àmplia sala especialment dedicada a la conservació de la documentació musical.

• Metres de dipòsit: 36 metres quadrats aproximadament.
• Metres linials de prestatgeria: 21 metres aproximadament.
• Nombre de llocs en sala: 3 taules de consulta.
• Metres linials de documentació: 22 metres aproximadament.

La seua gran seu alberga un ric patrimoni entre el qual es troba documentació administrativa, una gran col·lecció de documentació musical, programes de mà, diplomes, corbatins i instruments antics. Al seu arxiu musical es conserven partitures i enregistraments sonors que han anat augmentant gràcies a les compres, obres i transcripcions dels seus músics i als intercanvis realitzats amb altres societats. Les partitures estan conservades en format digital i actualment sumen un total de 2.323 obres registrades en el seu inventari.

Inventari en Excel.

De dilluns a dissabte pels matins.

L'accés és lliure, prèvia comunicació i justificació a la Junta Directiva i a l'arxiver de la societat musical.
Poden accedir i realitzar consultes tots els membres de la societat musical, investigadors i estudiants prèvia comunicació i justificació del seu estudi.

Els serveis que ofereix l'arxiu són el préstec i la consulta de materials a membres de la societat i de reprografia per als directors o professors d'escola. No existeix un catàleg de consulta i són l'arxiver i una ajudant els únics que tenen accés a la seva base de dades i al llistat de les obres.

Fotocòpies per als directors i professors d´escola.

• Data de creació: 21/10/2017.
• Data de revisió: 07/03/2018.