Arxiu de la Unió Musical de Llutxent

• Titularitat privada

• Arxiu d'Institució Cultural

La tradició bandística a la població de Llutxent s’ha de situar a mitjans del segle XIX. A falta de més dades, sabem que la banda va actuar en les festes d'Alcoi des dels anys 1869 i 1870. El cronista local Rafael Canet, apunta l'existència de dues bandes a finals de segle, les quals participaven en les festes locals de moros i cristians. Entre les dècades de 1910 i 1929 la banda va aconseguir una amplia projecció, presentant el 8 de març de 1911 els estatuts en el Govern Civil de la provincia sota el nom de Societat Musical La Primitiva i reformant el reglament el 22 d’octubre de 1926. D’aquest període va destacar la direcció de dos llutxentíns Blas Catalá i especialment Rafael Pérez Ferri (1873-1953). Aquest segon músic va ser músic militar entre 1892 i 1912, on va arribar al grau de músic de primera amb el fiscorn. A més de dirigir la banda local, també es va fer càrrec de la direcció de la banda del poble veí, Quatretonda, conservant algunes marxes com transcripcions. Cap a l’any 1935 la banda es va dissoldre.
En 1944, a instàncies del rector Plácido Linares, un grup de joves junt amb alguns veterans, van tornar a reconstruirla, participant en les festes de 1945 i existint sense greus contratemps, extincions o particions. Dins del llistat de directors de la segona meitat del segle és recordat Pablo Carbonell Alventosa, qui va efectuar en 1962 l’ Himne de Llutxent, instrumentat i adaptat a finals dels anys 70 pel compositor Joan Enric Canet Todolí. Actualment, la Unió Musical de Llutxent està composta per uns seixanta músics, principalment gent jove, sota la direcció de Carlos Pellicer Andrés, participant en el cicle festiu local, autonòmics i realitzant concerts periòdicament.

Llutxent es un petit municipi agricola situat en la comarca de la Vall d’Albaida de poc més de 2.300 habitants.
Històricament va ser sede de la baronía de Llutxent, a més de poseir un important convent al quan pertany a l'ordre dels “Dominicos”. Arquitectónicament el municipi conserva un castell islàmic del segle XII, un palau gòtic i el convent del Corpus Christi.

Primera referència jurídica amb la presentació dels estatuts en el Govern Civil de la Provincia el 8 de març de 1911 sota el titol de “La Primitiva de Luchente”, modificant els estatuts el 22 d’octubre de 1926.
Norma i data de supressió: Dissolució per disputes internes i 1935

Els documents ingressen per compra i donació, atenent a les necesitas de la societat musical

• Metres de depòsit: una sala de 4,5 per 3.8 metres que sumen 17,10 metres quadrats de depòsit
• Metres lineals estanteria: 28,35 metres lineals
• Número de llocs de sala: no consta
• Metres lineals de documentació: 28,35 metros lineals

No consta

Es tracta de 4 llibretes que combinen text en format Word amb llistats manuscrits. La primera llibreta realitzada en Word i ampliada amb entrades manuscrites recull els "Pasodobles" i les "Obras". Posteriorment existeixen 3 llibretes manuscrites amb “Marxes processó, dianes, himnes i militars”, “Xaranga” i “Marxes mores y cristianes”. De moment no pensen en informatitzar els instruments de descripción encara que manifesten estar interessats en conèixer com es gestionen altres fons

No hi ha horari de consulta per a l'arxiu, però es pot contactar amb els responsables de la societat musical per fer una visita en horario de la academia musical o d'assajos

Accés lliure, amb preavís

La seu de la Unió Musical de Llutxent està en un edifici municipal (Casa de la Cultura), que té ascensor

No consta

La societat disposa de fotocopiadora

ISDIAH, ISAD(G)

Data de creación 25/06/2020

Canet, José: “Bandas de música: Unión Musical de Luchente”, Revista de fiestas de moros y cristianos de Alcoi, abril de 1966, pp. 84-85. Canet Canet, Rafael: Llutxent. Semblanza humana y resumen histórico. Xàtiva: Imprenta Marbau, 1988. Oriola Velló, Frederic: En clau de festa. Aproximació a la música en el cicle festiu valencià. València: Institut Valencià de la Música, 2010

Elaborada per Frederic Oriola Velló